Pis a Barcelona
Obres de segregació
Obres de segregació
A dins de la tipologia de reformes interiors, cada cop té més sentit optar per una segregació d’un habitatge en dos o fins i tot en tres unitats. Habitualment ens trobem en la voluntat de voler convertir una casa gran en dos pisos petits.
Dividir un habitatge és un procés que s’ha de portar adequadament perquè exigeix complir la normativa específica i cal tramitar, davant de l’ajuntament del municipi on es trobi la finca, un projecte tècnic de segregació elaborat per arquitectes.
Les segregacions estan subjectes a una llicència municipal i,per tant, a la normativa urbanística corresponent. Per obtenir la llicència d’obra per dividir un pis, un arquitecte ha de fer un projecte d’obra seguint les indicacions contemplades al Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i el conjunt de normatives d’àmbit estatal, autonòmic i municipal que estableixen els criteris mínims d’habitabilitat dels habitatges.
A l’hora de dividir un pis que pertany a una comunitat de veïns hem de comprovar que en les condicions establertes en els estatuts de la comunitat es permet aquest tipus d’obra.
En el municipi de Barcelona, s’ha de garantir el compliment de la densitat d’habitatges per finca i parcel·la, a més dels requisits mínims exigibles als dos habitatges resultants (previ i nou, segons annexos del Decret 141/2012).
Hi ha altres modificacions que es poden realitzar en relació a un habitatge o una finca que impliquen un procediment semblant a una segregació, i que caldrà consultar sempre amb l’arquitecte o especialista la forma de dur-los a terme.
La divisió és molt semblant a una segregació. En aquest cas, es substitueix la finca registral original per les resultants de la divisió. Cal tenir en consideració que habitualment implica càrregues fiscals superiors a la segregació i que la legislació urbanística prohibeix qualsevol divisió de finques rústiques que esdevingui en un nou nucli de població.
Realitzar una agregació vol dir afegir a una finca una part segregada d’una altra finca o, fins i tot, una finca sencera. Sempre amb la condició que la part agregada sigui notablement inferior a la finca que rep aquesta agregació.
L'agrupació és semblant a l’agregació i és el resultat de convertir dos o més finques en una de sola. En aquest cas les finques agrupades desapareixen i s’assigna una nova referència cadastral a la finca resultant.